AEMES Smart i l’Àrea Metropolitana de Barcelona aborden la problemàtica del ciment i la descarbonització

La transició cap a les zero emissions imposa una important transformació del sector de la Construcció. Més enllà de la necessitat de descarbonització i dels reptes que aquesta suposa, s’obre un món d’oportunitats per les empreses, amb activitats i tecnologies que estan per desplegar i que seran absolutament necessàries. De fet, tal com s'exposa al Paper sobre Descarbonització i economia circular al sector de la Construcció, aquest sector és responsable del 40% del consum total dels materials al món. A més, conscient de la importància d'augmentar la circularitat, aquest sector busca maximitzar l'eficiència! dels recursos i minimitzar els residus. Per això s'implementen pràctiques com el disseny sostenible, l'ús de materials reciclats i reciclables, la gestió eficient de residus, la col·laboració en la cadena de subministrament i la importància de la renovació dels vehicles/maquinària de construcció.
 

La realitat és que cada cop se'n va cap a un model més circular, un exemple d'aquesta realitat és que la producció i el consum de ciment a Catalunya s'està reduint considerablement, així com la producció de formigó preparat. La descarbonització del sector de la Construcció és un desafiament clau per combatre el canvi climàtic i avançar cap a una economia més sostenible. La reducció de les emissions de carboni en aquesta indústria és fonamental a causa de la seva contribució significativa a l'escalfament global i a la degradació ambiental. Una de les dades significatives és que les màquines fabricades l'any 2022 contaminen de mitjana 20 vegades menys que una màquina fabricada l'any 2010 i fins a 46 vegades menys que una màquina fabricada l'any 1999.

El mecanisme d'ajust en Frontera de Carboni (CBAM) aplicarà un Cost de Carboni a les importacions de determinats béns en funció de les emissions de carboni associat a la seva fabricació. L'objectiu és evitar la deslocalització de la producció intensiva energètica de la EU a països amb nivells més baixos de regulació d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Hi haurà un període transitori de l'1/10/23 al 31/12/23 durant els quals els importadors dels productes afectats només lliuraran dades sobre emissions, però no hauran d'adquirir Certificats CBAM. La implementació i adopció de la Taxonomia Europea per part de les empreses i el sector financer podran accelerar significativament! la transició cap a una economia baixa en carboni sostenible. A més, aquesta ofereix múltiples beneficis per a les empreses, per la qual cosa la seva adopció no només és crucial per garantir un futur sostenible i complir amb les metes climàtiques i ambientals de la UE, sinó que aquest marc regulador garantirà la viabilitat a llarg termini de les organitzacions.
 

Estratègies de cooperació en el sector
 

Les aliances publicoprivades són fonamentals per desenvolupar projectes conjunts i abastar des de la planificació i disseny d'infraestructures fins a la implementació i manteniment de projectes de construcció. D'altra banda, la col·laboració entre empreses pot incloure la formació de consorcis o joint ventures per participar en projectes de gran envergadura, compartir recursos i coneixements, o establir acords de subcontractació per dur a terme treballs especialitzats. La col·laboració entre sectors, com el sector energètic o el sector tecnològic, pot generar sinergies i oportunitats per a la innovació. A més, les associacions i xarxes professionals permet compartir coneixements, intercanviar experiències, establir contactes i col·laborar en la millora de pràctiques i estàndards. No es pot oblidar la cooperació internacional, ja que pot brindar oportunitats per a la transferència de coneixements, tecnologia i bones pràctiques entre països. 
 

Reptes del sector de la Construcció
 

Un dels principals desafiaments és fer que la construcció sigui més sostenible des del punt de vista ambiental. Això implica reduir les emissions de carboni, minimitzar el consum de recursos naturals, gestionar adequadament els residus de construcció i demolició, i promoure la construcció d'edificis energèticament eficients. I és que l'eficiència energètica és un repte clau. El sector ha d'emetre menys CO2 i captar el CO2 que s'emeti, a més de gestionar-ne l'emmagatzematge i l'ús. En aquest sentit, l'adopció de noves tecnologies i pràctiques innovadores és essencial per millorar l'eficiència i la productivitat. 
 

El compliment de normatives i regulacions també és fonamental en el sector de la Construcció. Els desafiaments inclouen l'adaptació als requisits normatius en constant canvi, garantir la seguretat i la qualitat dels projectes, i promoure l'estandardització de pràctiques sostenibles en tota la indústria. A més, el sector enfronta desafiaments econòmics, com la volatilitat dels preus dels materials, els marges de benefici ajustats i els alts costos d'inversió. Una altra qüestió que preocupa al sector és que existeix una creixent escassetat de mà d'obra qualificada. Per fer font a aquest desafiament, cal promoure la formació i la capacitació de persones treballadores en habilitats tècniques i especialitzades, així! ; com fomentar l'atracció de joves. També cal una renovació de la maquinària ja que és important promoure l'adopció de tecnologies més netes, per a millorar l'eficiència energètica, utilitzar materials sostenibles i gestionar de manera eficient els residus i les emissions.
 

Oportunitats empresarials
 

La demanda de construcció sostenible està en augment. Hi ha una oportunitat per desenvolupar edificis verds i energèticament eficients, utilitzant materiaIs i tècniques de construcció ecofriendly. A més, la renovació i rehabilitació d'edificis existents és una gran oportunitat en el sector de la Construcció. Al Paper també s'exposa que la transició cap a fonts d'energia renovable obre oportunitats en el sector. La instal·lació de sistemes solars fotovoltaics, la integració de l'energia eòlica als edificis i la implementació d'infraestructures de càrrega per a vehicles elèctrics són exemples d'oportunitats relacionades amb les energies renovables. 
 

El sector té l'oportunitat de liderar la transició cap a una economia circular, on els materials es reciclen i reutilitzen. Per tant, existeix una creixent demanda de materials de construcció innovadors i sostenibles, com els materials reciclats de baix impacte ambiental i els materials intel·ligents, que ofereixen oportunitats per millorar l'eficiència, la durabilitat i l'estètica dels projectes de construcció.  En aquest sentit, la tecnologia està transformant la indústria de la construcció i ofereix oportunitats per millorar la productivitat i l'eficiència. A més, la digitalització facilita la col·laboració entre els diferents actors involucrats en la construcció.
 

Taula rodona amb experts del sector
 

El passat 28 de juny es va celebrar, al Centre d’Empreses de Procornellà, la Jornada Descarbonització i Economia Circular al sector de la Construcció, organitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i AEMES Smart, de la mà d’AEBALL, UPMBALL, CCOC, CEAM, la Fundació Empresa i Clima i l’IREC. La sessió va abordar la situació actual del sector de la Construcció en relació amb la descarbonització, així com donar a conèixer els reptes que pel sector suposarà la transició verda, presentar casos d’èxit, experiències, barreres i oportunitats.
 

Pel que fa a la Jornada, la benvinguda institucional va ser a càrrec d’Héctor Santcovsky, Director de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB i Lluís Moreno, President de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, CCOC. Els experts que van participar en les taules rodones: La descarbonització com a repte per la indústria de la Construcció: Cap a on va la UE i com ens afectarà, i Experiències d’èxit al sector de la Construcció, aquesta darrera moderada per Neus Olea, Directora d'AEMES Smart, van ser: Elvira Carles, Directora de la Fundació Empresa i Clima, Nuria del Pozo, Responsable Legal a Fundació; Empresa i Clima, Carlos Velázquez, Director de Sostenibilitat de ROCA Group; Dolores Benjumea, Directora de Excavaciones y Construcciones Benjumea S.A.; i Marta Faura, Consell de Direcció de Garcia Faura, S.L.