AEMES Smart reclama suport i decisió política a les administracions per l’impuls de la indústria de la mobilitat i la sostenibilitat

AEMES Smart va organitzar el passat 30 de maig la seva Assemblea General anual, celebrada a l'Hotel Hesperia Presidente de Barcelona, per exposar el seu full de ruta amb l'estratègia, projectes i serveis que es desenvoluparan l'any vinent, i per presentar el treball realitzat i la memòria d'activitats de 2023. L’associació donarà continuïtat a les seves línies de treball: estudis, informes i jornades tècniques orientades a detectar oportunitats tecnològiques i innovadores, i a impulsar projectes col·laboratius entre empreses, i amb l’administració.

En el marc d’aquest esdeveniment, el seu President, Josep M. Tarragó, va reclamar suport i decisió política per impulsar la indústria de la mobilitat i la sostenibilitat, representada a AEMES Smart per més de 180 companyies que sumen més de 100.000 empleats i 10.000M€ de facturació, i entre les que es troben grans empreses, PYMES i start-up’s, així com centres tecnològics i altres agents com centres logístics, ports i aeroports; i administracions tractores com a municipis i àrees metropolitanes, mitjançant convenis de col·laboració. L'associació promou el desenvolupament d'un ecosistema que impulsa la innovació i la inversió, mitjançant la cooperació empresarial i les aliances estratègiques, a més de promoure projectes de tractors col·laboratius públics privats.

Segons Tarragó, el creixement de les empreses “s’enfosqueix quan comencem a comprovar els efectes negatius provocats per la manca d’una política sòlida i contundent d’impuls; base imprescindible per posicionar el nostre país com a referent en mobilitat i sostenibilitat.”

Moltes iniciatives empresarials relacionades amb nous vehicles sostenibles, infraestructures de càrrega, hidrogen, noves infraestructures energètiques, gestió eficient de l'energia i ecosistemes per a la captura de CO2 han frenat el seu avenç a causa de la manca d'un context jurídic, polític i administratiu que faciliti el seu desplegament. Segons Tarragó, “necessitem una aposta ferma i una estratègia política clara i coordinada per superar aquests obstacles”. S’ha d’impulsar la indústria i, en aquest sentit, els ajuts i les subvencions, com els PERTE’s, “són benvinguts i necessaris per determinades inversions, però no ho són tot”. L’estratègia de sobirania industrial ha de partir “d’un pla estratègic de país que aposti per determinades activitats econòmiques -no per totes-, i que aposti fort. Si tenim una bona estratègia, les línies d’acció han de ser decidides i avançar amb agilitat, o els sectors i les oportunitats desapareixeran”.

Pel que fa a l’impuls de les infrastructures, la nova energia i la nova mobilitat es basen en nous models urbanístics i d’infraestructures físiques, tecnològiques, de càrrega, etc., i són imprescindibles per la transformació. Es necessiten estratègies de mobilitat urbana sostenible a llarg termini i coordinades, per evitar que cada municipi implementi solucions diferents que perjudiquin la mobilitat entre elles. I és urgent una infraestructura de càrrega a l’espai públic eficient, fàcil de localitzar, ben mantinguda i fàcil d’usar.

Tanmateix, s’ha d’impulsar la demanda. Els ajuts són positius però la compra pública és un gran activador de la demanda per la indústria i serveis de la mobilitat i la sostenibilitat, i la gran oblidada, per la seva complexitat jurídica i administrativa. D’altra banda, la demanda empresarial i particular s’ha d’activar amb ajuts ben definits, que suposin un estalvi directe, que compensi al comprador del cost dels nous vehicles, així com incentius fiscals.

Va indicar que la col·laboració publicoprivada és essencial i que “cal entendre-la de manera molt més àmplia que en el passat. La nova mobilitat i la sostenibilitat requereix de pactes i treball conjunt”.

La col.laboració publicoprivada i l’espai transversal d’AEMES Smart

La Directora i Consellera Tècnica de col·laboració publicoprivada, Neus Olea, va especificar que s’han d’implementar noves formules de col·laboració i va precisar que les licitacions “segueixen funcionant majoritàriament a preu”, sense tenir en compte “l’esforç de les empreses per fer les seves propostes, que després han de fer pública la seva tecnologia sense compromís de contractació per part de l’administració”. I referint-se als projectes europeus ha dit que “són una formula de consorci, però suposen moltíssims recursos per la gestió administrativa”.

Olea també va defensar les ciutats i els territoris com una “palanca importantíssima per les nostres empreses” i va reivindicar la importància d’un espai com és AEMES Smart, on conflueixen les empreses, les administracions amb competències en mobilitat, sostenibilitat, indústria, energia..., i els agents tractors. El clúster destaca per la seva transversalitat, que permet desenvolupar solucions innovadores i concretar projectes sobre la integració sectorial (“no podem separar els vehicles elèctrics de la generació d’energia”); la optimització del transport (“això inclou des del disseny i gestió de dades fins a les solucions tecnològiques que ens ajuden a entendre millor les necessitats i els hàbits de persones i mercaderies”); o la descarbonització industrial (“a més de la mobilitat, abordem la descarbonització de la indústria”).

Neus Olea va destacar els projectes col·laboratius en els que treballa l’associació i, entre ells, va anunciar els que s’han presentat a la UE i que involucren ciutats, empreses de carregadors, vehicles, electrònica, energia, administracions amb competències de mobilitat i entitats que representen la demanda i sobre els que “esperem poder anunciar la seva aprovació i inici de l’execució en breu”. També va esmentar el disseny en curs de projectes estratègics per la descarbonització territorial amb la implicació d’administracions i empreses, així com l’impuls portat terme per a la presentació de projectes PERTE de vehicle elèctric, bateries, descarbonització, etc.

Finalment, es va posar en valor la feina que es desenvolupa, juntament amb ciutats i administracions, per avançar de la mà en les tecnologies, la innovació i les experiències internacionals que AEMES Smart pot aportar. El camí recorregut en la relació generada amb diversos organismes públics i privats de Noruega, per exemple, ha permès aprendre estratègies per agilitzar i impulsar la captura i l’emmagatzematge del CO2, basades sobretot en polítiques col.laboració publicoprivades. Olea va avançar la propera publicació d’un paper al respecte, amb propostes específiques.

El vehicle elèctric. Les propostes d’AEMES Smart per al seu impuls

Com no podia ser d’una altra manera, el vehicle elèctric va ser el protagonista a l’Assemblea. Jordi Gazo, Vicepresident i Conseller Tècnic d’Infraestructures de Càrrega a AEMES Smart, va subratllar que una estratègia d’infraestructura de recàrrega de vehicle elèctric és cabdal si volem mantenir la indústria de l’automoció i els llocs de treball i per que l’usuari acabi comprant el vehicle elèctric; i ha alertat que les licitacions públiques i privades al respecte no estan sent les suficients per accelerar un canvi que a d’altres països porta una dècada desenvolupant-se.

En aquest sentit, va defensar una bateria de propostes: promoure la indústria nacional de fabricants de carregadors en les licitacions públiques; reduir timings a les elèctriques dels milers de carregadors ja instal·lats en zones públiques sense acomesa elèctrica després d’un i fins a dos anys; agilitzar els permisos per instal·lar carregadors en zones públiques; obrir les licitacions públiques pensant en les necessitats reals del mercat; eliminar temporalment l’IVA de la compra dels vehicles 100% elèctrics, com han fet altres països de la UE; fer que els ajuts de la UE Next Generation recaiguin en les pimes, que són les que mouen el teixit empresarial del país i fan efectiu el canvi; millorar l’experiència de l’usuari (mitjançant el pagament amb VISA als punts de recàrrega, l’obligació d’informar quan un carregador està fora de servei i el motiu...); aplicar mesures addicionals de seguretat i multes pel robatori de coure de les manegues dels carregadors públics; accelerar la necessària independència energètica mitjançant energies renovables.

També Emilio García, en nom de Joan Orús, Conseller Tècnic de Vehicle i Transport Sostenible de l’associació, va assenyalar la importància que les administracions atorguin una puntuació més alta als concursos públics quan la fabricació dels vehicles es porti a terme en territori nacional, com passa als EUA, o a Israel, on per exemple és gairebé una obligació fabricar el 50% al país. Així mateix va subratllar avançar les ajudes per a la compra de vehicle elèctric al consumidor final, que actualment espera uns 2 anys a rebre-les, havent ja fet la compra de la seva pròpia butxaca. Finalment, va reclamar també una millora de l’estructura i l’aplicació dels avantatges fiscals, com la millora de d'aplicació de l'impost d'IVA per a l'adquisició de vehicle elèctric, l'impost de societats i l'impost de matriculació, amb taxes reduïdes o directament suprimides. García va manifestar que “el retorn d'aquests impostos, en comparació a les despeses de salut pública, demostraria una veritable voluntat de les administracions pel canvi de tecnologia”.

La descarbonització de la indústria i els territoris

Oriol Vilaseca, Conseller Tècnic de Descarbonització de la Indústria i els Territoris a AEMES Smart, va reclamar que els projectes en aquest àmbit ofereixin solucions per a la cadena de valor de la captura, l'emmagatzematge i transport del CO2; sobretot aquells de caràcter biogènic; però també a traves d'ajuts públiques tant pel que fa al CAPEX com a l'OPEX (com es fa, per exemple, a Noruega).

Vilaseca també va posar de manifest el necessari compliment i actualització dels compromisos del PINFRECAT20 (Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya), especialment pel que fa al desenvolupament de les instal·lacions públiques "o quedarem col·lapsats en uns pocs anys, i no tindrem prou abocadors ni instal·lacions per a gestionar els nostres propis residus". Vilaseca va afegir així mateix que cal facilitar les tramitacions administratives per a la implantació de noves activitats, sobretot aquelles amb baix impacte ambiental i les de caràcter crític per a l'economia, com són la indústria logística, instal·lacions per al tractament de residus, producció d'energia renovable, carregadors elèctrics i altres necessàries per a la descarbonització del territori.

La energia

Pel que fa a les polítiques i mesures al voltant de la energia, es va explicar que a Espanya, on els preus són dels més baixos de la UE (apropant-se als 0 €/mwh en les hores de sol o fins i tot negatius en alguns franges), qui continuarà invertint en generació elèctrica? Antoni Franquesa, Conseller Tècnic d’Energia d’AEMES Smart va dir que “si la demanda de energia elèctrica no s’incrementa, correm el risc de col·lapse en la generació”. Franquesa va recordar que el 66% de la generació d’electricitat a Espanya és ja d’origen renovable, és a dir “la industria de la generació energètica ha fet la seva part” però “el problema real resideix en la capacitat de les xarxes de transport i distribució, que s’han d’adaptar a la velocitat de la generació”, mentre que “la digitalització per la gestió energètica és una altra de les claus per la sostenibilitat.”

D’altra banda, Antoni Franquesa va recordar que segueix havent espai per l’estalvi en el consum d’electricitat per la banda del consumidor amb l’autoconsum col·lectiu, però va dir que “el problema són els tràmits d’accés a la xarxa de distribució, i les exigències de les distribuïdores, que estan col·lapsant aquesta magnífica solució. Cal exigir el compliment de les normes.”

Les Infraestructures de Mobilitat

Com a temàtiques tradicionals, cal continuar abordant la millora de les infraestructures actuals (com Rodalies) i la construcció de noves infraestructures (com l’aeroport, carreteres, vies ferroviàries,...). “Tot i així, el diferencial principal que designarà els països referents en els propers anys, seran la digitalització de les infraestructures, la integració de sistemes i la gestió a través de dades”, va advertir el Conseller Tècnic d’Infraestructures de Mobilitat, Xavier Serra. Aquest va destacar, en aquest sentit, la complementarietat i optimització de totes les infraestructures disponibles amb visió de conjunt; la definició i/o acords de governança, resolent conflictes de competències actuals sobre infraestructures, amb una visió metropolitana i/o nacional. I l’accés a finançament i fons assignats a tot tipus d´infraestructures i per a tots tipus d´empreses (pimes, universitats, corporacions...).

El Talent

Hi ha diverses fonts que apunten al creixement exponencial dels propers anys del PIB mundial i de l’ocupació vinculats a l’anomenada economia verda. L’OIT ha estimat recentment que es crearan 24 milions de llocs de treball des d’aquí fins al 2030. Altres fonts també preveuen un augment creixent, en els propers anys, de les necessitats de talent relacionades amb la descarbonització d’activitats productives i no productives, a la transició energètica, la mobilitat sostenible, la gestió de residus i l’economia circular.

Tanmateix, aquestes previsions es fan en un moment en què les deficiències laborals especialitzades s’han convertit en una de les principals preocupacions per a les empreses de nombrosos països. A tall d’exemple, l’Institut d’Economia Alemanya ha estimat que aquest any l’economia alemanya perdrà la capacitat de producció per valor de 49.000M€ per la manca de mà d’obra especialitzada en diferents sectors. Aquest xifra es dispararà fins a 74.000M€ al 2027.

AEMES Smart situa el talent com un dels vectors crítics de la seva activitat, fins al punt que és un dels pilars per a l’avanç del macro sector que representa. Natalia Ortega, Consellera Tècnica de Talent a l’associació, va reclamar que ha de ser una prioritat de les polítiques industrials i ambientals la generació de talent dotat dels coneixements i les habilitats que les empreses necessiten, i que contribuiran a incrementar la transició ecològica i a aprofitar les oportunitats de desenvolupament econòmic associades.

Ortega va indicar que la competència pel talent entre empreses i sectors té una incidència especial entre perfils amb una base de coneixement vinculada a les àrees STEM, de gran importància per a l’economia verda, en particular per a especialistes i perfils d’enginyeria. Aquesta situació pressiona els costos laborals, i genera dificultats afegides per a la retenció de talent. A més, hi ha països que estan implementant estratègies molt ambicioses per atraure talent estranger.

En aquest context, AEMES Smart vol posar de manifest que no percep l’adopció de mesures suficients en el sistema educatiu que permetin un augment significatiu en el futur dels joves que apostin per camps de coneixement STEM. Cal despertar l’interès pels estudis relacionats amb la tècnica i la tecnologia per promoure l’augment del nombre de joves que apostin pels camps de la mecànica, l’electrònica, l’electricitat, la mecatrònica, la robòtica, les instal·lacions, o el manteniment industrial. I és important, sensibilitzar i educar els nens i els joves en els objectius de la sostenibilitat ambiental.

Per estimular la generació de talent verd, AEMES Smart defensa el treball conjunt i cohesionat en ecosistemes compostos per administració, empreses, centres educatius, centres de formació, centres de generació de coneixement, associacions sectorials, empresaris i sindicats i entitats d’intermediació en el mercat de treball. Ortega va indicar que s’ha de treballar a l’ecosistema local corresponent, “però en el cas que no sigui suficient, cal buscar solucions en altres àrees”.

A més, cal tenir en compte els inconvenients observats en la captació i la retenció de determinats perfils professionals que presenten diferències importants en funció de la dimensió de les empreses i la seva ubicació.

La clausura de l’acte púplic de assemblea general va ser per part d’Álvaro Fernández, Secretari General de Mobilitat Sostenible del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, que va analitzar la nova Llei de Mobilitat Sostenible, especialment per l'impuls que pot oferir als projectes col·laboratius, publicprivats, innovadors, a més d'altres polítiques i accions que serveixin per a promoure la petjada industrial i empresarial de la transformació cap a la sostenibilitat. Fernández va destacar que l'Estratègia de Mobilitat Segura, Sostenible i Connectada 2030 “constitueix el full de ruta de les polítiques de transport i mobilitat per als pròxims anys”.