Innovació, col·laboració públic-privada i els nous models productius per a la sostenibilitat

En el context actual que imposa un canvi radical en el model productiu condicionat, entre altres, pels reptes de la sostenibilitat, hem de reflexionar i repensar els instruments necessaris per abordar el creixement econòmic, industrial i social, entre els quals la col·laboració públic-privada adquireix un paper determinant.

Així, els PERTES i les polítiques industrials no són l'única via per a impulsar i posicionar la nostra indústria, ni poden ser efectives si no van acompanyades de nous vehicles jurídics i administratius que ens permetin conjuminar la capacitat innovadora de les empreses al desplegament d'infraestructures i tecnologies que requereix un país amb vocació d'esdevenir sostenible. Un país les ciutats del qual, carreteres, ports, aeroports, i infraestructures acompanyin el creixement de la seva indústria, potenciant-se mútuament. No podem posicionar les nostres empreses en aquesta nova economia verda i transformadora, que implica tantes oportunitats, si no destaquem també com a territori que aposta per les energies o la mobilitat verda des de les seves diferents administracions, i des de totes les seves àrees.

Més enllà del concepte de col·laboració públic-privada tradicional (el que ens recorda als models de concessió en la gestió d'infraestructures, per exemple), hauríem de ser innovadors i establir altres nous que permetin a les administracions i a les empreses treballar juntes quan es tracta de projectes estratègics. Així seria especialment en l'àmbit de la mobilitat i la sostenibilitat, que necessita de nous models de negoci en els quals s'integrin actors públics i privats.

Estem immersos en una transformació global, en la qual la necessària descarbonització i l'auge de les tecnologies digitals l'estan canviant tot. Parlem des de fa anys de la necessitat que les empreses es transformin i creixin. Moltes ja ho han fet, ho fan contínuament. Estem veient organitzacions que operaven en mercats industrials tradicionals apostar pels nous mercats de l'energia verda, la mobilitat o la sostenibilitat.

COL·LABORACIÓ AMB ELS TERRITORIS

Moltes de les noves tecnologies d'aquestes empreses necessiten ser testades a les ciutats, ciutats que per la seva part també tenen el gran repte de la seva descarbonització. Són tecnologies que no podem provar "soles", perquè funcionen integrades en sistemes, amb altres tecnologies, d'altres empreses. Imaginem per exemple un mòdul que produeix hidrogen verd, que pot ser idoni per a electrolineras, hidrolineras, com a còpia de seguretat energètica en ciutats... No va sol. Forma part d'un sistema en el qual també hi haurà carregadors elèctrics, bateries, plaques solars, i segurament serà part d'una xarxa que d'una manera o una altra les administracions públiques establiran on es pot situar i en quines condicions. El mateix passa amb una tecnologia per al vehicle connectat, que necessita del seu maquinari, sigui en els vehicles i/o en les infraestructures urbanes, i que també s'integrarà en una plataforma tecnològica, pública, molt més complexa, amb components de software y de hardware, etc.

Aquestes empreses innovadores, que poden impulsar projectes transformadors i que són exemple de l'ecosistema industrial que ara volem cuidar, resulta que necessiten que les administracions amb les quals han de treballar de la mà en aquests àmbits també siguin innovadores... i ràpides. Perquè estem en un context econòmic altament competitiu.

REVISAR I IMPULSAR FÓRMULES
 
El nostre sistema jurídic preveu fórmules que poden vehicular projectes innovadors públic-privats, però no estan funcionant. La compra pública innovadora hauria de servir, però és un ardu camí desplegar-la en el nostre sistema administratiu, amb el que augmenta el risc per a les empreses i desgasta a les administracions. Necessitem facilitar el seu desplegament.

Els consorcis, com a estructures organitzatives amb participació i aportació pública i privada, són també instruments que poden vehicular aquest tipus de projectes, però de nou no són gens fàcils d'implementar.

Per donar un impuls a aquesta mena de col·laboració públic-privada, necessitem:

1. Cultura d'innovació privada. Les empreses són les que tenen les solucions innovadores que les ciutats necessiten, les que ens poden ajudar a descarbonizar regions, a més de crear riquesa i llocs de treball.

2. Formació en els diferents nivells i departaments de les administracions públiques, per facilitar el desplegament de fórmules com la compra pública innovadora i altres similars.

3. Els reptes, labs, pilots, etc. són fórmules que potencien les sinergies, però en les compres públiques posteriors a les proves no se sol valorar el risc, la tecnologia i el coneixement aportats per les empreses participants, que han exposat les seves solucions i poden veure's fàcilment amenaçades per competidors que les copiïn i les ofereixin a preu inferior. Per tant, les fórmules de testatge haurien de complementar-se amb plecs posteriors que tinguin en compte les aportacions prèvies, el risc, la inversió, la innovació... La certificació dels sistemes i solucions treballats pot ser una de les vies.

4.Consorcis en projectes europeus: són fórmules molt interessants que permeten posar en comú necessitats de les ciutats i solucions empresarials, també amb universitats i centres tecnològics, i amb aplicació en més d'un país. Però requereixen molta dedicació i coneixement, persones expertes per al seu impuls i gestió. Les entitats supramunicipals i les associacions empresarials com AEMES Smart, són de gran ajuda per a aconseguir involucrar noves ciutats i pimes.

AGILITAT

Tenim una indústria molt potent. Tenim sol, vent i infraestructures energètiques que ens donen un gran avantatge competitiu. Tenim fons europeus amb els quals pretenem enfortir aquesta indústria i atreure inversions, complementant cadenes de valor per a aconseguir la màxima sobirania.

No ens encallem en les fórmules jurídiques i administratives que permetin aquesta innovació conjunta: creiem els vehicles per a poder fer-ho amb garanties, però amb agilitat. I fem-ho ràpid.

Els sandboxes o espais de proves prevists en l'avantprojecte de la Llei de Mobilitat Sostenible i de la Llei d'Indústria són una bona notícia. Esperem que la seva aplicació pràctica també ho sigui.